Avui explicaré un conte....
Perquè m'encanten... perquè treballo amb nens i també m'encanten...
Però sense cap dubte el que més m'agrada és explicar contes i veure les caretes que fan!!
IMAGINACIÓ!!!!
EN PATUFET
Ve’t aquí que una vegada era un pare i una mare,que tenien un fillet tan petit, tan petitet,que li deien en Patufet. Un dia la seva mare,mentre feia coure l’olla,va dir:
”Ai,filla,quina guitza em fa sortir a comprar;el dinar ja bull al foc i no trobo el safrà enlloc.En Patufet que tot ho remenava i que pertot arreu es ficava,de seguida va contestar:“Mare,si no hi ha safrà,jo us en puc anar a buscar.”“On vols anar, on vols anar! No veus que ets massa petitò i la gent et pot trepitjar pel carrer com un cigró?”“Ja hi aniré cantant, i així,si no hem veuen,bé prou que em sentiran”“No i no. Els menuts creuen. Hi aniràs quan siguis gran.”“Eh! Eh! Eh! Jo vull anar a buscar safrà!”I com que es va posar a plorar i picar de peus, per fer-lo callar, la seva mare li va dir:“Bé ja n’hi ha prou, Patufet; aquí tens un dineret i vés de seguida a la botiga d’en Josepet.”I carrer amunt s’encamina aquell marrec tan tossut, amb esclops i barretina i unes calces de vellut.“Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret, patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet.Content i cantant, en Patufet va arribar a la botiga d’en Josepet, la més bonica d’aquell indret.“!Ep, ep!” “Qui hi ha ?” “Un dineret de safrà.I el botiguer tot era mirar per ací i per allà.“!Ep, ep!” “Qui hi ha? Què voleu?”“Que no em veieu? Ja estic tip de cridar. Vejam si em despatxeu un dineret de safrà”I el botiguer torna a mirar i busca que busca a terra dintre de la botiga, fins que tot d’un cop veu un dineret que es belluga. Aleshores s’ajup i l’arreplega,posant en el mateix lloc una paperineta de safrà. Tan aviat com en Patufet té el safrà damunt seu,l’agafa ben fort, se’n surt al carrer i deixa badoc el pobre adroguer.“Patim,patam,patum,homes i dones del cap dret,patim,patam,patum,no trepitgeu en Patufet”I de por la gent s’amagava en no veure qui cantava,mentre carrer avall passava una paperina sola,sola,sola,com si anés sobre una bola.I quan en Patufet va arribar amb una paperina de safrà,la seva mare no se’n sabia avenir. Aleshores tot cofoi va demanar:“Mare,em voleu deixar anar ara a portar el dinar al pare?”“Això si que no, fill meu: el cistell pesa massa i pels camins encara hi ha neu.”“Eh! Eh! Eh! Jo vull anar a portar el dinar!”Tant i tant ho va demanar, que, perquè callés,la seva mare li digué:“Per no sentir-te brama, te el cistell i ja hi pots anar”I en Patufet,que tenia molta força,va agafar el cistell del dinar i, com si res, se’l va carregar a coll.Pel camí, cantava així: “Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret, patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet.”En sortir del poble, la gent, esglaiada, tancava portes i finestres,i, pels camins,els pagesos fugien esverats en veure un cistell tot sol caminant com un cargol.A mig camí, en Patufet es va aturar i es va seure a la vora d’un hort per reposar una estona, però heus aquí que tot d’un cop , comença a ploure molt fort. Per no mullar-se va anar tot sol a amagar-se sota una col. Aleshores va venir un bou mig perdut i d’un mos es menjà la col, molt golut, i en Patufet, de propina, amb esclops i barretina i les calces de vellut.Cap el tard, el pare i la mare buscaven el fill per tot arreu,fins que trobaren el cistell tot sol a la vora d’un hort. Aleshores van començar a cridar:“Patufet, on ets? Patufet, on ets?”I en Patufet, de lluny, els contestava:“Sóc a la panxa del bou, que no hi neva ni plou”Com que no el sentien, els seus pares anaven cridant:“Patufet, on ets? Patufet, on ets?I en Patufet contestava:“Soc a la panxa del bou, que ni hi neva ni plou.”Ai, menuts, que va passar quan van saber on era el Patufet!Sabeu què van fer els seus pares? Doncs van començar a donar força menjar,força menjar al bou, i el bou es va anar inflant, inflant, inflant... Tant i tant es va atipar,que, al capdavall, el bou va i fa: Pam!I com un llampec va sortir en Patufet, molt content i espavilat, com si res no hagués passat.I aquest conte s’ha acabat.
ESPERO QUE US HAGI AGRADAT!!!
divendres, 1 de febrer del 2008
dimarts, 8 de gener del 2008
EL LLENGUATGE COM UNA ADAPTACIÓ (ressenya del text en anglès)
Aquest text defensa la teoria de que la facultat del llenguatge és una complexa adaptació biològica lligada a una selecció natural d'ús del coneixement a l'hora de comunicar-se. Però aquesta teoria intenta suscitar la controvèrsia: prova d'això són els nombrosos debats que s'han fet sobre l'evolució del llenguatge des de 1990. El diseny del llenguatge és el més adhient? Aquesta pregunta és de difícil resposta. Jo no sé si és el millor diseny per al llenguatge però el que si sé és que aquest diseny funciona ja que ens relacionem i comuniquem amb plenitut.
L'evolució del llenguatge s'ha d'analitzar des de el mateix llenguatge. L'aspecte més important del llenguatge és el seu poder experessiu: té l'habilitat d'intercambiar un il·limitat nombre d'idees de una forma estructurada, dóna la màxima tranferència possible d'informació .
La paraula tracta el lèxic mental amb la capacitat de memoritzar una llista infinita dels conceptes. És un signe arbitrari, una connexió entre senyal i concepte compartits per els membres d'una mateixa comunitat. Hem après a fer la connexió entre so i significat, encara que la paraula no tingui res a veure amb l'objecte o idea amb el que s'identifica, per fer això utilitzem símbols bidireccionals. Un cas molt interessant són els nens que estan aprenent a parlar, aquests tenen l'habilitat d'entendre als altres individus però estan a l'espera de ser entesos. Però no aprenem a combinar aquestes paraules per convertir-les amb frases (cada individu té l'habilitat de generar un infinit nombre potencial de frases, cadascuna de les quals correspondria a un pensament diferent) d'aquesta facultat en diem gramàtica.
I aquí és on entra la sintaxi, que és el component que combina paraules i verbs amb frases i construccions lèxiques. L'ambigüetat d'una frase depèn de l'interpretació que fa l'individu miri l'informació del predicat. Però hi ha dos sistemes més de combinació: un és la morfologia on es troben els subfixes i els prefixes; i un altre és la fonologia on es combinene els sons de les paraules (això permet tenir un ampli vocabulari) i cada llengua té les seves estructures morfonològiques.
La gramàtica ha d'interactuar amb els quatre sistemes de la ment: percepció, articulació, coneixement conceptual i coneixement social.
Hi ha alternatives a la teoria del llenguatge com a adaptació? Una possibilitat és pensar que el llenguatge és una adaptació de si mateix, per tant, les capacitats cognocitives podrien ser la vertadera adaptació. Les bones teories sobre l'adaptació del llenguatge usen fórmules matemàtiques per mostrar els mecanismes del llenguatge eficientment. Això vol dir que l'alternativa presentada anteriorment és incompleta.
El llenguatge és un joc que requereix, com a mínim, dos participants, per això en tots els sistemes de comunicació els errors en la percepció són inevitables ja que cada individu pot tenir percepcions diferents d'una mateixa cosa, però això no passa sempre perquè sino la comunicació seria impossible.
La limitació de sons pot ser compensada amb l'estructuració de senyals i els sons en seqüència (això és el que anomenem paraules). Dintre d'un llenguatge, a mesura que es van afegint nous sons els vells deixen d'usar-se (així és com evoluciona la sintaxi i la semàntica).
Els models matemàtics i les simulacions per ordenador ens mostren els avantatges d'alguns punts de l'evolució del llenguatge com la selecció natural.
L'evolució és un canvi en les freqüències genètiques. La primera predicció de la teoria de l'evolució de la teoria de l'evolució del llenguatge és que deuen haber gens que tenen efectes diferents en l'esdevenir normal de les habilitats del llenguatge humà.
Existeixen alguns sindromes que van en contra de l'evolució com l'autisme, les persones amb retard o problemes lingüístics... Però els desordres del llenguatge poden ésser reduïts a un problema motor. La segona predicció és que en realitat hi ha molts gens dintre del llenguatge perquè si només en tingués un gen no hi hauria selecció natural. La predicció més important és l'evidència de la història de l'evolució.
El llenguatge es correspon a un diseny universal, una diseny universal, una base igual per a totes les llengues, hi ha quelcom comú però també alguna cosa que els diferència, majoritàriament sons, gramàtica i lèxic. Les alternatives són difícils d'evaluar perquè no s'han elaborat com a teories mecàniques, per això és tan difícil que sorgeixin noves teories.
L'evolució del llenguatge s'ha d'analitzar des de el mateix llenguatge. L'aspecte més important del llenguatge és el seu poder experessiu: té l'habilitat d'intercambiar un il·limitat nombre d'idees de una forma estructurada, dóna la màxima tranferència possible d'informació .
La paraula tracta el lèxic mental amb la capacitat de memoritzar una llista infinita dels conceptes. És un signe arbitrari, una connexió entre senyal i concepte compartits per els membres d'una mateixa comunitat. Hem après a fer la connexió entre so i significat, encara que la paraula no tingui res a veure amb l'objecte o idea amb el que s'identifica, per fer això utilitzem símbols bidireccionals. Un cas molt interessant són els nens que estan aprenent a parlar, aquests tenen l'habilitat d'entendre als altres individus però estan a l'espera de ser entesos. Però no aprenem a combinar aquestes paraules per convertir-les amb frases (cada individu té l'habilitat de generar un infinit nombre potencial de frases, cadascuna de les quals correspondria a un pensament diferent) d'aquesta facultat en diem gramàtica.
I aquí és on entra la sintaxi, que és el component que combina paraules i verbs amb frases i construccions lèxiques. L'ambigüetat d'una frase depèn de l'interpretació que fa l'individu miri l'informació del predicat. Però hi ha dos sistemes més de combinació: un és la morfologia on es troben els subfixes i els prefixes; i un altre és la fonologia on es combinene els sons de les paraules (això permet tenir un ampli vocabulari) i cada llengua té les seves estructures morfonològiques.
La gramàtica ha d'interactuar amb els quatre sistemes de la ment: percepció, articulació, coneixement conceptual i coneixement social.
Hi ha alternatives a la teoria del llenguatge com a adaptació? Una possibilitat és pensar que el llenguatge és una adaptació de si mateix, per tant, les capacitats cognocitives podrien ser la vertadera adaptació. Les bones teories sobre l'adaptació del llenguatge usen fórmules matemàtiques per mostrar els mecanismes del llenguatge eficientment. Això vol dir que l'alternativa presentada anteriorment és incompleta.
El llenguatge és un joc que requereix, com a mínim, dos participants, per això en tots els sistemes de comunicació els errors en la percepció són inevitables ja que cada individu pot tenir percepcions diferents d'una mateixa cosa, però això no passa sempre perquè sino la comunicació seria impossible.
La limitació de sons pot ser compensada amb l'estructuració de senyals i els sons en seqüència (això és el que anomenem paraules). Dintre d'un llenguatge, a mesura que es van afegint nous sons els vells deixen d'usar-se (així és com evoluciona la sintaxi i la semàntica).
Els models matemàtics i les simulacions per ordenador ens mostren els avantatges d'alguns punts de l'evolució del llenguatge com la selecció natural.
L'evolució és un canvi en les freqüències genètiques. La primera predicció de la teoria de l'evolució de la teoria de l'evolució del llenguatge és que deuen haber gens que tenen efectes diferents en l'esdevenir normal de les habilitats del llenguatge humà.
Existeixen alguns sindromes que van en contra de l'evolució com l'autisme, les persones amb retard o problemes lingüístics... Però els desordres del llenguatge poden ésser reduïts a un problema motor. La segona predicció és que en realitat hi ha molts gens dintre del llenguatge perquè si només en tingués un gen no hi hauria selecció natural. La predicció més important és l'evidència de la història de l'evolució.
El llenguatge es correspon a un diseny universal, una diseny universal, una base igual per a totes les llengues, hi ha quelcom comú però també alguna cosa que els diferència, majoritàriament sons, gramàtica i lèxic. Les alternatives són difícils d'evaluar perquè no s'han elaborat com a teories mecàniques, per això és tan difícil que sorgeixin noves teories.
divendres, 4 de gener del 2008
NOTICIA 3
Vallès. No al criteri lingüístic
En resposta a la crítica d'ERC sobre el fet que no s'hagi programat cap concert en llengua catalana a l'amfiteatre del parc de Catalunya en el marc de la festa major, el tinent d'alcalde de Presidència, Lluís Monge, va dir que l'equip de govern no programa els concerts en funció de l'idioma. «Si algun dia vinguessin els Rolling Stones, no els reservaríem un espai perquè canten en anglès, sinó perquè acumulen molta gent.» Monge ha subratllat que a la festa major de Sabadell hi ha tots els elements de la cultura pròpia i tradicional catalana i ha advertit que és «perillós intentar fer diferenciacions per la llengua». Monge ha destacat que el govern municipal té el mateix interès a portar Antònia Font que Àlex Ubago a la festa major. D'altra banda, el tinent d'alcalde de Presidència ha respost aquells que critiquen la poca veu que es dóna a les entitats en l'organització de la festa: «Dir això és un tòpic de recurs quan no se sap gaire bé què criticar» i s'ha remès al programa, «en què un 99% dels actes estan organitzats per les entitats o amb la seva col·laboració».
COMENTARI:
Jo estic d'acord amb el què diu la noticia perquè sino comencem per la pròpia terra a difundir la música en català, qui ho farà? No crec que, a nivell lingüístic, poguem comparar l'Antònia Font (què m'encanta i per això vaig escollir aquesta notícia) amb l'Àlex Ubago (que, per a mi, té un estil musical que no m'agrada gens, massa comercial!!). Hem de defensar la terra des de la pròpia terra!
A més, és molt normal (i hauria de ser sempre així) que en les festes majors dels pobles toquin petits grups de la zona, i aquests molt sovint canten en català, sinó, hi ha un bon nombre de grups que canten en català que s'hi poden contractar.
En resposta a la crítica d'ERC sobre el fet que no s'hagi programat cap concert en llengua catalana a l'amfiteatre del parc de Catalunya en el marc de la festa major, el tinent d'alcalde de Presidència, Lluís Monge, va dir que l'equip de govern no programa els concerts en funció de l'idioma. «Si algun dia vinguessin els Rolling Stones, no els reservaríem un espai perquè canten en anglès, sinó perquè acumulen molta gent.» Monge ha subratllat que a la festa major de Sabadell hi ha tots els elements de la cultura pròpia i tradicional catalana i ha advertit que és «perillós intentar fer diferenciacions per la llengua». Monge ha destacat que el govern municipal té el mateix interès a portar Antònia Font que Àlex Ubago a la festa major. D'altra banda, el tinent d'alcalde de Presidència ha respost aquells que critiquen la poca veu que es dóna a les entitats en l'organització de la festa: «Dir això és un tòpic de recurs quan no se sap gaire bé què criticar» i s'ha remès al programa, «en què un 99% dels actes estan organitzats per les entitats o amb la seva col·laboració».
COMENTARI:
Jo estic d'acord amb el què diu la noticia perquè sino comencem per la pròpia terra a difundir la música en català, qui ho farà? No crec que, a nivell lingüístic, poguem comparar l'Antònia Font (què m'encanta i per això vaig escollir aquesta notícia) amb l'Àlex Ubago (que, per a mi, té un estil musical que no m'agrada gens, massa comercial!!). Hem de defensar la terra des de la pròpia terra!
A més, és molt normal (i hauria de ser sempre així) que en les festes majors dels pobles toquin petits grups de la zona, i aquests molt sovint canten en català, sinó, hi ha un bon nombre de grups que canten en català que s'hi poden contractar.
dimecres, 2 de gener del 2008
ROBÒTICA MÈDICA (exercici)
Avui dia la robòtica ha abançat tant que arriba a camps tant complexos com la medicina. En altres camps, com a la indústria, els robots ja són molt sofisticats, tant que fins i tot han arribat a susbstituïr l'home, donat que el seu rendiment és molt superior a l'humà (ja que aquests no es cansen, no tenen problemes personals que l'afectin en el rendiment, no han de pagar seguretat social...) i el seu manteniment fa que estalviïn molt, ja que les màquines no tenen cap sou.
Fins i tot la robòtica ha arribat al camp de la cirurgia. Hi ha uns sofisticats robots anomenats laparoscòpics (o telemanipuladors) que ajuden al cirurgià en operacions incisives. La seva funció és introduïr dintre del pacient unes minicàmeres x tal de poder practicar la telecirurgia. El grau de sofisticació és tal que estàn controlats per la veu o per sensors al cap.
Hi ha un altre tipus de robots, els localitzadors, que exploren als pacients a través de sensors. El que fan és millorar la visibilitat x poder planificar millor l'operació i poder fixar les tragectòries del visturí per tal que no hi hagin errors.
Una altra part de la medicina on la robòtica ha fet grans passos ha sigut en les rehabilitacions (on els robots ajuden molt als pacients). Hi ha uns manipuladors que van incorporats a les cadires de rodes: són uns braços robòtics molt lleugers i que ajuden al minusvàlid a veure, menjar... Tasques molt bàsiques però que abans no podien fer sols. A més també han aconsseguit que aquests braços fagin tasques més complexes com posar un CD o introduïr un disc dintre de l'ordinador. Així doncs donen molta autonomia a l'invàlid. Altres exemples d'ajuda als minusvàlids són els robots sobre base mòbil, aquests a través d'uns sensors detecten obstacles i permeten el moviment per les diferents estances d'una casa, també hi ha robots fixos que ajuden a satisfer necessitats bàsiques o repetitives, o robots sobre guies que afaboreixen a l'integració laboral del minusvàlid ajudant-los a canviar papers de les fotocopiadores o fins i tot trucar per telèfon.
Acabaran els robots substituïnt a l'home també en el camp de la medicina? Esperem que NO, que ens ajudin i facilitin les tasques però que no ens substitueixin. Per això hi ha filòsofs i pensadors que es dediquen a investigar fins a on és ètic que arribi la tècnica. Ho fan a través d'estudis tecnoètics o bioètics. Una màquina mai no podrà ser igual que un home...
Fins i tot la robòtica ha arribat al camp de la cirurgia. Hi ha uns sofisticats robots anomenats laparoscòpics (o telemanipuladors) que ajuden al cirurgià en operacions incisives. La seva funció és introduïr dintre del pacient unes minicàmeres x tal de poder practicar la telecirurgia. El grau de sofisticació és tal que estàn controlats per la veu o per sensors al cap.
Hi ha un altre tipus de robots, els localitzadors, que exploren als pacients a través de sensors. El que fan és millorar la visibilitat x poder planificar millor l'operació i poder fixar les tragectòries del visturí per tal que no hi hagin errors.
Una altra part de la medicina on la robòtica ha fet grans passos ha sigut en les rehabilitacions (on els robots ajuden molt als pacients). Hi ha uns manipuladors que van incorporats a les cadires de rodes: són uns braços robòtics molt lleugers i que ajuden al minusvàlid a veure, menjar... Tasques molt bàsiques però que abans no podien fer sols. A més també han aconsseguit que aquests braços fagin tasques més complexes com posar un CD o introduïr un disc dintre de l'ordinador. Així doncs donen molta autonomia a l'invàlid. Altres exemples d'ajuda als minusvàlids són els robots sobre base mòbil, aquests a través d'uns sensors detecten obstacles i permeten el moviment per les diferents estances d'una casa, també hi ha robots fixos que ajuden a satisfer necessitats bàsiques o repetitives, o robots sobre guies que afaboreixen a l'integració laboral del minusvàlid ajudant-los a canviar papers de les fotocopiadores o fins i tot trucar per telèfon.
Acabaran els robots substituïnt a l'home també en el camp de la medicina? Esperem que NO, que ens ajudin i facilitin les tasques però que no ens substitueixin. Per això hi ha filòsofs i pensadors que es dediquen a investigar fins a on és ètic que arribi la tècnica. Ho fan a través d'estudis tecnoètics o bioètics. Una màquina mai no podrà ser igual que un home...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
