Aquest text defensa la teoria de que la facultat del llenguatge és una complexa adaptació biològica lligada a una selecció natural d'ús del coneixement a l'hora de comunicar-se. Però aquesta teoria intenta suscitar la controvèrsia: prova d'això són els nombrosos debats que s'han fet sobre l'evolució del llenguatge des de 1990. El diseny del llenguatge és el més adhient? Aquesta pregunta és de difícil resposta. Jo no sé si és el millor diseny per al llenguatge però el que si sé és que aquest diseny funciona ja que ens relacionem i comuniquem amb plenitut.
L'evolució del llenguatge s'ha d'analitzar des de el mateix llenguatge. L'aspecte més important del llenguatge és el seu poder experessiu: té l'habilitat d'intercambiar un il·limitat nombre d'idees de una forma estructurada, dóna la màxima tranferència possible d'informació .
La paraula tracta el lèxic mental amb la capacitat de memoritzar una llista infinita dels conceptes. És un signe arbitrari, una connexió entre senyal i concepte compartits per els membres d'una mateixa comunitat. Hem après a fer la connexió entre so i significat, encara que la paraula no tingui res a veure amb l'objecte o idea amb el que s'identifica, per fer això utilitzem símbols bidireccionals. Un cas molt interessant són els nens que estan aprenent a parlar, aquests tenen l'habilitat d'entendre als altres individus però estan a l'espera de ser entesos. Però no aprenem a combinar aquestes paraules per convertir-les amb frases (cada individu té l'habilitat de generar un infinit nombre potencial de frases, cadascuna de les quals correspondria a un pensament diferent) d'aquesta facultat en diem gramàtica.
I aquí és on entra la sintaxi, que és el component que combina paraules i verbs amb frases i construccions lèxiques. L'ambigüetat d'una frase depèn de l'interpretació que fa l'individu miri l'informació del predicat. Però hi ha dos sistemes més de combinació: un és la morfologia on es troben els subfixes i els prefixes; i un altre és la fonologia on es combinene els sons de les paraules (això permet tenir un ampli vocabulari) i cada llengua té les seves estructures morfonològiques.
La gramàtica ha d'interactuar amb els quatre sistemes de la ment: percepció, articulació, coneixement conceptual i coneixement social.
Hi ha alternatives a la teoria del llenguatge com a adaptació? Una possibilitat és pensar que el llenguatge és una adaptació de si mateix, per tant, les capacitats cognocitives podrien ser la vertadera adaptació. Les bones teories sobre l'adaptació del llenguatge usen fórmules matemàtiques per mostrar els mecanismes del llenguatge eficientment. Això vol dir que l'alternativa presentada anteriorment és incompleta.
El llenguatge és un joc que requereix, com a mínim, dos participants, per això en tots els sistemes de comunicació els errors en la percepció són inevitables ja que cada individu pot tenir percepcions diferents d'una mateixa cosa, però això no passa sempre perquè sino la comunicació seria impossible.
La limitació de sons pot ser compensada amb l'estructuració de senyals i els sons en seqüència (això és el que anomenem paraules). Dintre d'un llenguatge, a mesura que es van afegint nous sons els vells deixen d'usar-se (així és com evoluciona la sintaxi i la semàntica).
Els models matemàtics i les simulacions per ordenador ens mostren els avantatges d'alguns punts de l'evolució del llenguatge com la selecció natural.
L'evolució és un canvi en les freqüències genètiques. La primera predicció de la teoria de l'evolució de la teoria de l'evolució del llenguatge és que deuen haber gens que tenen efectes diferents en l'esdevenir normal de les habilitats del llenguatge humà.
Existeixen alguns sindromes que van en contra de l'evolució com l'autisme, les persones amb retard o problemes lingüístics... Però els desordres del llenguatge poden ésser reduïts a un problema motor. La segona predicció és que en realitat hi ha molts gens dintre del llenguatge perquè si només en tingués un gen no hi hauria selecció natural. La predicció més important és l'evidència de la història de l'evolució.
El llenguatge es correspon a un diseny universal, una diseny universal, una base igual per a totes les llengues, hi ha quelcom comú però també alguna cosa que els diferència, majoritàriament sons, gramàtica i lèxic. Les alternatives són difícils d'evaluar perquè no s'han elaborat com a teories mecàniques, per això és tan difícil que sorgeixin noves teories.
L'evolució del llenguatge s'ha d'analitzar des de el mateix llenguatge. L'aspecte més important del llenguatge és el seu poder experessiu: té l'habilitat d'intercambiar un il·limitat nombre d'idees de una forma estructurada, dóna la màxima tranferència possible d'informació .
La paraula tracta el lèxic mental amb la capacitat de memoritzar una llista infinita dels conceptes. És un signe arbitrari, una connexió entre senyal i concepte compartits per els membres d'una mateixa comunitat. Hem après a fer la connexió entre so i significat, encara que la paraula no tingui res a veure amb l'objecte o idea amb el que s'identifica, per fer això utilitzem símbols bidireccionals. Un cas molt interessant són els nens que estan aprenent a parlar, aquests tenen l'habilitat d'entendre als altres individus però estan a l'espera de ser entesos. Però no aprenem a combinar aquestes paraules per convertir-les amb frases (cada individu té l'habilitat de generar un infinit nombre potencial de frases, cadascuna de les quals correspondria a un pensament diferent) d'aquesta facultat en diem gramàtica.
I aquí és on entra la sintaxi, que és el component que combina paraules i verbs amb frases i construccions lèxiques. L'ambigüetat d'una frase depèn de l'interpretació que fa l'individu miri l'informació del predicat. Però hi ha dos sistemes més de combinació: un és la morfologia on es troben els subfixes i els prefixes; i un altre és la fonologia on es combinene els sons de les paraules (això permet tenir un ampli vocabulari) i cada llengua té les seves estructures morfonològiques.
La gramàtica ha d'interactuar amb els quatre sistemes de la ment: percepció, articulació, coneixement conceptual i coneixement social.
Hi ha alternatives a la teoria del llenguatge com a adaptació? Una possibilitat és pensar que el llenguatge és una adaptació de si mateix, per tant, les capacitats cognocitives podrien ser la vertadera adaptació. Les bones teories sobre l'adaptació del llenguatge usen fórmules matemàtiques per mostrar els mecanismes del llenguatge eficientment. Això vol dir que l'alternativa presentada anteriorment és incompleta.
El llenguatge és un joc que requereix, com a mínim, dos participants, per això en tots els sistemes de comunicació els errors en la percepció són inevitables ja que cada individu pot tenir percepcions diferents d'una mateixa cosa, però això no passa sempre perquè sino la comunicació seria impossible.
La limitació de sons pot ser compensada amb l'estructuració de senyals i els sons en seqüència (això és el que anomenem paraules). Dintre d'un llenguatge, a mesura que es van afegint nous sons els vells deixen d'usar-se (així és com evoluciona la sintaxi i la semàntica).
Els models matemàtics i les simulacions per ordenador ens mostren els avantatges d'alguns punts de l'evolució del llenguatge com la selecció natural.
L'evolució és un canvi en les freqüències genètiques. La primera predicció de la teoria de l'evolució de la teoria de l'evolució del llenguatge és que deuen haber gens que tenen efectes diferents en l'esdevenir normal de les habilitats del llenguatge humà.
Existeixen alguns sindromes que van en contra de l'evolució com l'autisme, les persones amb retard o problemes lingüístics... Però els desordres del llenguatge poden ésser reduïts a un problema motor. La segona predicció és que en realitat hi ha molts gens dintre del llenguatge perquè si només en tingués un gen no hi hauria selecció natural. La predicció més important és l'evidència de la història de l'evolució.
El llenguatge es correspon a un diseny universal, una diseny universal, una base igual per a totes les llengues, hi ha quelcom comú però també alguna cosa que els diferència, majoritàriament sons, gramàtica i lèxic. Les alternatives són difícils d'evaluar perquè no s'han elaborat com a teories mecàniques, per això és tan difícil que sorgeixin noves teories.
