JOAN GRÍFOLS. CALAFELL (BAIX PENEDÈS)..
Els noms propis no s'han de traduir. Fer-ho és una descortesia si són persones, o una desnaturalització si són coses. Però com totes les bones normes hi ha tres excepcions; com són els noms dels papes, els dels emperadors i els dels familiars. En aquestos tres casos la desconsideració seria no fer-ho. Continuem: els papes perquè són la màxima autoritat, i que per extensió s'aplica als cardenals perquè és la primera figura religiosa del territori o bisbat; en el cas dels emperadors són la màxima autoritat de l'imperi, i per delegació també es tradueixen el reis o comtes perquè són la primera figura del reialme o comtat; finalment traduïm en senyal d'amistat els noms de familiars i evidentment també els dels amics. Arribem amb tot això a la nostra benvolguda autonomia, o país, o nació, o com es ho deixin dir; la màxima autoritat autonòmica és el Molt Honorable President de la Generaliat, i per tant encara que el seu nom de baptisme estigui escrit en castellà, que és com l'anomenen els seus pares, i amics seus andalusos, els catalans de nacionalitat i de parla l'hem d'anomenar Josep Montilla.Acabem: el dia que en Josep Montilla deixi el càrrec tornarem a dir-li José Montilla, però ... no tots, recordem la tercera exempció: per als amics que tingui de parla catalana encara seguiran/em dient-li Josep.
COMENTARI:
Aquesta és una petita notícia de caire lingüístic. Aquí hi ha una petita discusió: com hem de dir-li al President de la Generalitat Josep o José?
Jo crec que cadascú és lliure d'escollir com vol que l'anomenin. Si a ell els seus pares li van posar de nom José, perfecte, però no va ser una decisió seva. Amb els anys, les persones adoptem coneixements i creem els nostres sentiments, i si ell vol que li diguin Josep està en el seu dret i tothom ho hauria d'acceptar. Però tots sabem que ens tobem en un país on impera l'espanyol però dintre la nostra terra catalana NO, així doncs si una persona no és catalana de neixement però si de sentiment tractem-la com a un més dels nostres!
Com a petit incís d'aquest imperialisme del castellà per part dels espanyols, recordem aquell petit incident, on un "espanyolito" maleducat va cridar a en Josep Lluis Carod Rovira José Luís. Quina falta de respecte és aquesta? Si, per exemple, ell s'anomenés Jaime no li agradaria que li diguessin Jaume, així doncs demano una mica de respecte siusplau!
Els noms propis no s'han de traduir. Fer-ho és una descortesia si són persones, o una desnaturalització si són coses. Però com totes les bones normes hi ha tres excepcions; com són els noms dels papes, els dels emperadors i els dels familiars. En aquestos tres casos la desconsideració seria no fer-ho. Continuem: els papes perquè són la màxima autoritat, i que per extensió s'aplica als cardenals perquè és la primera figura religiosa del territori o bisbat; en el cas dels emperadors són la màxima autoritat de l'imperi, i per delegació també es tradueixen el reis o comtes perquè són la primera figura del reialme o comtat; finalment traduïm en senyal d'amistat els noms de familiars i evidentment també els dels amics. Arribem amb tot això a la nostra benvolguda autonomia, o país, o nació, o com es ho deixin dir; la màxima autoritat autonòmica és el Molt Honorable President de la Generaliat, i per tant encara que el seu nom de baptisme estigui escrit en castellà, que és com l'anomenen els seus pares, i amics seus andalusos, els catalans de nacionalitat i de parla l'hem d'anomenar Josep Montilla.Acabem: el dia que en Josep Montilla deixi el càrrec tornarem a dir-li José Montilla, però ... no tots, recordem la tercera exempció: per als amics que tingui de parla catalana encara seguiran/em dient-li Josep.
COMENTARI:
Aquesta és una petita notícia de caire lingüístic. Aquí hi ha una petita discusió: com hem de dir-li al President de la Generalitat Josep o José?
Jo crec que cadascú és lliure d'escollir com vol que l'anomenin. Si a ell els seus pares li van posar de nom José, perfecte, però no va ser una decisió seva. Amb els anys, les persones adoptem coneixements i creem els nostres sentiments, i si ell vol que li diguin Josep està en el seu dret i tothom ho hauria d'acceptar. Però tots sabem que ens tobem en un país on impera l'espanyol però dintre la nostra terra catalana NO, així doncs si una persona no és catalana de neixement però si de sentiment tractem-la com a un més dels nostres!
Com a petit incís d'aquest imperialisme del castellà per part dels espanyols, recordem aquell petit incident, on un "espanyolito" maleducat va cridar a en Josep Lluis Carod Rovira José Luís. Quina falta de respecte és aquesta? Si, per exemple, ell s'anomenés Jaime no li agradaria que li diguessin Jaume, així doncs demano una mica de respecte siusplau!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada